Estructura del discurs

És molt important estructurar bé el discurs per captar bé l'atenció del públic i arribar a transmetre allò que ens hem proposat.
Podem començar dient que el discurs està dividit en tres parts; Introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció
La introducció per mi és la part més important del discurs. "Allò que comença bé, ja està mig acabat".
La introducció és important ja que capta l'atenció del públic i crea expectació per mantenir-la durant l'exposició.
Per l'orador també és important ja que quan es comença bé es crea seguretat en un mateix. Per això cal preparar-la correctament.

Per du a terme una bona exposició cal:

• Anar al gra (tenir clar l'objectiu que es pretén).
• No repetir-se ni contradir-se.
• No utilitzar la falsa modèstia ni excusar-se per res.
• No utilitzar castellanismes. (Tenir cura de la correcció lingüística).

Ja hem dit que portar una exposició ben preparada dóna confiança a l'orador.
A continuació us donaré uns consells per tenir un bon inici del discurs; Fórmules introductòries:

• Definició. (Fer un breu comentari sobre el títol del tema).
• Presentació dels objectius. (Capta l'atenció ja que es tracta d'explicar què es pretén amb la xerrada).
• Presentació del guió.
• Preguntes. (Són una manera d'anticipar-se. Utilitzant preguntes retòriques que no esperen resposta.
• Lectura mental. (Es tracta d'esmentar algunes preocupacions que hipotèticament té el públic, és a dir, esmentar prejudicis, idees amb les quals ve el públic abans de que l'orador parli...).
• Documentació. (Mostrar alguna notícia o dada recent).
• Afirmació provocadora. (Donar una opinió atrevida o dada espectacular).
• Anècdota.

*Espero que ho tingueu en compte a l'hora de du a terme el vostre discurs.

Desenvolupament
Ara és el moment de fer una gran selecció de les idees segons l'objectiu del discurs, el qual pot ser de dues maneres:

• Per convèncer. (Trobem l'estructura inductiva o SAP i l'estructura deductiva o PAS).
• Per informar. (Trobem l'estructura descriptiva i cronològica).

Conclusió
La conclusió té un efecte determinant en la fixació dels continguts.

Les funcions bàsiques de la conclusió són:

• Tancar el discurs.
• Sintetitzar les idees principals.
• Oferir una visió global del missatge.
• Deixar una bona impressió final a aquelles persones que ens han estat escoltant.

Algunes de les fórmules de conclusió són:

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitar a l'acció.
• Apel·lar els sentiments dels oients.
• (...)

Això és tot sobre l'estructura del discurs. A mi m'ha anat molt bé per dur a terme la meva exposició del treball modular, Identitat i territori, i a tu? Espero que la meva informació et sigui profitosa.

Identitat i territori

La Judith Pingel i jo vam realitzar juntes el treball modular de COED i GTIC. Aquest treball s'anomenava Identitat i territori i consistia en formar parelles i realitzar una exposició oral amb el suport d'algun mitjà audiovisual. L'exposició havia de durar 8 minuts i havíem de tenir en compte que les dues persones participessin de manera més o menys igualitària.
El tema del treball el podíem escollir nosaltres mateixes però havia de ser d'alguna cosa que tinguéssim en comú.
S'havia de tenir en compte:

• El contingut que es vol comunicar.
• L'estructura de l'exposició.
• Les estratègies comunicatives més oportunes.

La Judith i jo vam triar el tema de Port aventura, ja que és un lloc que a les dues ens transmet moltes sensacions com adrenalina, diversió, emoció...
Crèiem que podia ser un tema que captés l'atenció del públic ja que volíem parlar sobre les atraccions més rellevants i exitoses del parc, fer que recordessin moments especials viscuts allà i animar-los a tornar-hi.
Vam crear un power point utilitzant algunes animacions i vam introduir un vídeo de la nova atracció "Shambahala", el qual va crear expectació. Vam introduir colors vistosos i fotografies motivadores al power point per captar l'atenció i vam descriure el parc des d'un punt de vista positiu, mostrant lo millor que ens ofereix.

Autoavaluació de la meva exposició:
Personalment, vaig preparar molt l'exposició oral i crec que vaig parlar amb un volum alt per tal d'arribar a totes les persones que hi havien a la sala. En quant a la mirada, vaig mirar a tot el públic mentre parlava, evitant quedar-me en un punt fix o mirar només a una persona.
Vaig vocalitzar de manera entenedora i vaig intentar entonar bé. La postura no va ser del tot correcta ja que em vaig quedar quieta al mig de la classe i pot ser podria haver caminat per mostrar més naturalitat. Vaig gesticular i crec que tenia els nervis sota control.

Vam tenir un problema a l'hora de mostrar el vídeo ja que se'ns va quedar a la pantalla del darrera perquè el vam minimitzar sense voler. Aquest fet va entorpir una mica l'exposició.
A més no vam controlar bé el temps i ens va faltar una mica, així que no vam poder mostrar una entrevista que havíem preparat.

Composició del text

A continuació us explicaré les fases que cal seguir per compondre un text.
Per a compondre un text de manera correcta huríem de seguir tres fases; Planificar, redactar i revisar. (En aquestes fases no cal seguir un ordre estricte, podem anar endavant i endarrera quan ho creguem necessari).

Planificació
Aquesta fase consta de:

1) Reflexionar. És important prendre decisions sobre com elaborar el discurs. Ens haurem de fixar en l'objectiu que pretenem, és a dir (informar, convèncer, persuadir, entretenir...). Depenent de l¡objectiu que triem podrem deduir el tipus de text. (Narratiu, descriptiu, explicatiu...).

2) Recollir informació. Per recollir informació podem utilitzar diverses tècniques com pot ser la pluja d'idees, prendre apunts, documentar-se...

3) Selecció i ordenació de la informació. Una vegada tinguem a l'abast tota la informació, cal triar la que s'apropa més al nostre objectiu, als nostres destinataris, al nostre tipus de text...

* En una situació comunicativa haurem de tenir en compte a qui volem escriure (grau de formalitat, gènere destinatari, fórmula de tractament etc), què vull escriure ( objectius), com ho vull escriure (extensió, estructura etc).

Redacció
Aquesta fase consisteix en transformar els plans o les idees que tenim en llenguatge escrit. Cal que el text estigui escrit d'una manera coherent, estructurada, amb uns trets estilístics concrets i tenint en compte les característiques de adequació, estructura, coherència...
En aquesta fase també haurem de pensar en els paràgrafs que volem fer servir per estructurar el nostre text, els signes de puntuació... Ha de ser clar i precís.

Revisió
Aquesta és una fase molt important ja que és l'hora de realitzar qualsevol canvi que faci falta per tal de millorar el text.
Haurem de revisar tant la coherència del text, la cohesió i l'adequació com la correcció, les faltes d'ortografia etc.


Serà molt beneficiós a l'hora d'escriure un bon text seguir aquests passos, així que espero que us hagi servit i us sigui de profit.

Llengua oral formal

A la classe de COED vam parlar dels trets característics de la llengua oral formal. Podem dir que hi ha tres trets  importants; Trets contextuals, trets textuals i trests lingüístics.

Trets contextuals:

• És de caràcter no universal i d'aprenentatge escolar. En tot l'univers la llengua no és igual ja que depenent la comunitat social, la llengua canvia. És per això que es requereix un aprenentatge escolar.
• És acústica, fímeta i produida en temps real. És acústica ja que la llengua oral va lligada a una successió de sons que es comparteixen en espai i temps. A més és efímera (de curta durada) i no queda registrada a cap lloc. Està el·laborat sobre la marxa.
• Context compartit amb una comunicació relativament unidireccional. Compartit perquè com he dit abans comparteixen espai i temps. S'ha de produir un feedback i es produeix una interacció visual i emotiva.

Trets textuals:

• Formal i generalment monologada. Quan parlem de formal ens referim al contrari de col·loquial i monologada perquè parla una persona.
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
• Repetitiva i amb una interacció fonamental de les llengües no verbals. És important dominar bé el llenguatge no verbal i fer pauses, silencis, dominar el volum, l'entonació, la velocitat...

Trets lingüístics:

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Quan parlem d'aquest fet el relacionem amb l'elaboració de la frase.
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, anacoluts, el·lípsis...
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Tenir en compte aquelles correccions que regeixen l'escrit i l'oral.

Competència comunicativa

A la classe de COED hem estat parlant de la competència comunicativa i podem dir que es tracta de tot all`que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.

Quan parlem d'eficàcia, ens referim a que darrere de qualsevol acte de parla hi ha un objectiu, llavor si anem directament a aconseguir el nostre objectiu, el missatge serà eficaç. (És a dir, anar al gra).
I quan ens referim a contextos culturalment significants volem dir que a la nostra cultura occidental hi ha uns cànons establerts per adreçar-nos a algú (no parlem de la mateixa manera a un professor que a un amic). Ens hem d'adaptar a cada context i cada situació. Això s'aprèn a través de l'experiència.

A continuació explicaré els components de la competència lingüística:

• Competència lingüística-gramatical --> Fa referència al domini del codi lingüístic. (S'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic).
• Competència sociolingüística --> Fa referència a les regles socioculturals d'ús i està relacionada amb els elements adequats per a cada situació. (Dialectes i registres). És a dir domina l'ús col·loquial, estàndard, especialitzat...
• Competència discursiva --> Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
• Competència estratègica -->  Es refereix a les estratègies de comunicació verbal i no verbal.

Espero que us serveixi la informació que he volgut compartir amb vosaltres.

Com parlar bé en públic

La Professora Rosa Soler ens ha recomanat llegir un llibre titulat Com parlar bé en públic dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
A continuació explicaré els punts que he trobat més interessants del llibre:

És un llibre que personalment m'ha agradat molt ja que et dóna les eines bàsiques per poder dur a terme un discurs en públic i amb èxit.
M'ha agradat la forma en la que els autor t'animen dient que es pot aprendre a parlar en públic. Hi ha una petita part innata però la tècnica, que és la part més important es pot aprendre.
El llibre diu que l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè això és impossible, el que cal és aprendre a controlar aquests nervis i el millor remei és la bona preparació del discurs.
Cal ser natural i improvisar, sempre sent fidel al nostre discurs. Actualment moltes conferències  solen ser llegides i aquest fet ens demostren la poca traça de l'orador per parlar en públic. Un bon discurs NO pot ser llegit. Aquest fet el comparo amb les exposicions que realitzem a classe, quan llegim el que hem de dir és perquè no està preparada.
És important interactuar amb el públic i que ens fixem en la seva reacció (si el públic riu, badalla, s'adorm...).
També hem de controlar la veu (volum, velocitat, articulació...). I l'actitud de l'orador s'ha d'adequar a la situació. També és important fer silencis i pauses quan cal.
Hem d'evitar la MALA RETÒRICA, és a dir utilitzar moltes paraules complicades per explicar una cosa molt senzilla. Hem de ser clars, precisos i breus. També cal utilitzar comparacions, explicar anècdotes...
No ens hem d'oblidar del llenguatge corporal i es què els gestos i la posició corporal són eines bàsiques pel discurs. "Amb els gestos, l'orador precisa allò que vol dir amb les paraules".
Utilitzar d'una forma adequada els mitjans audiovisuals també és bàsica per dur a terme un bon discurs oral. Són útils i ens permeten destacar conceptes o visualitzar estadístiques per exemple, però hem de tenir en compte que els protagonistes som els oradors, els mitjans ens ajuden a desenvolupar el discurs.
Hem de preparar de preparar bé el guió! Aquest reunirà el conjunt d'idees que volem transmetre al públic i estaran col·locades en un ordre adient (aquell que seguirem en el discurs oral).

Un fragment del llibre que m'ha agradat molt és el següent: "Hi havien moltes coses que em causaven terror al principi. Però a força de comportar-me com si no tingués por, vaig arribar a poc a poc a no tenir-ne. A quasi totes les persones els passarà el mateix, si s'ho proposen.

Us recomano a tots i a totes a llegir aquest gran llibre que estic segura que us agradarà.

Qui ets tú?

A la classe de COED vam estar treballant la descripció. Vam observar diferents models com les cançons, la poesia visual, la poesia, la novel·la, l'assaig, el conte i el vídeo.

Podem dir que la descripció és un model d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació. (Extret dels apunts de Comunicació oral, escrita i digital de la Prof. Rosa Soler Prat).

Vam tenir la oportunitat de descriure a una companya per tal de posar en pràctica algunes de les tècniques de descripció que ens van ensenyar a classe.

Els passos que vaig seguir per dur a terme la meva descripció van ser:

1. IDEAR. Vaig explorar la situació, observa a la meva companya i conèixer-la una mica més. Vaig tenir en compte; Com és?, a què s'assembla?. què fa?, com es comporta?
Després de respondre a totes aquestes preguntes, vaig passar a la següent fase.

2. ORDENAR. Vaig ordenar totes les informacions que havia obtingut anteriorment i vaig triar allò que em serviria per començar a redactar la descripció.

3. TEXTUALITZAR. Es tracta de dur a terme la redacció del text descriptiu. Vaig tenir en compte les comparacions  metàfores que volia utilitzar, la estètica i l'estructura del text, el lèxic, la terminologia...

La meva descripció, finalment, va quedar així:

Judith Pingel

 

Dinou anys plens de vida i bondat. Ulls vius i un somriure tan brillant com el diamant més polit.

Porta els cabells rossos, llargs i llisos que li donen un aire molt especial.

És calmada i relaxada, gaudeix amb coses tant simples com una bona pel·lícula o una gran bossa de patates fregides. També li agrada la festa i el rebombori, quan te ganes de marxa és un terratrèmol.
Tímida al principi i observadora amb aquell qui no coneix. Te la facultat innata de descobrir les intencions de tot l’individu que se li creua pel camí.
Sap parlar en el moment més oportú i callar quan cal, el fet de no ser impulsiva i pensar les coses abans de dir-les l’ha salvat de més d’un problema.
L’assignatura que necessita millorar és el seu mal humor matiner.
Si parlo del seu caràcter puc dir que és fort com una roca i si parlo del seu cor puc dir que és tan càlid com la llum.
Sovint fa sospitar que no diu tot el que pensa ja que és prudent i reservada per tal de no ferir la sensibilitat de ningú.
Fa tonteries quan està en un ambient de confiança, canta a la dutxa i balla a l’habitació davant del mirall quan no la veu ningú.
Li agrada la moda i el maquillatge, és presumida i pot trigar hores en triar la seva roba.
El seu somni és ser mestre i estic segura que amb la seva gran força de voluntat per fer les coses ho aconseguirà.



A la classe, el dia de la presentació de les descripcions també vam fer una exposició fotogràfica, on vam penjar fotografies que havíem fet nosaltres mateixes a la companya a la qual descrivíem.
A sota de la fotografia vam escriure un peu de pàgina descriptiu i directament relacionat amb la imatge.

Representacions de poemes

Durant aquest mes a les classes de COED hem estat recitant poemes.
Cadascuna de nosaltres ha triat aquell que més li agradava. L'objectiu principalment era aprendre a controlar els nervis i memoritzar el poema per se capaç de recitar-lo davant de tota la classe.

Jo vaig recitar un poema de Josep Maria Segarra que s'anomena Cançó de Capvespre:

Hi ha una vela enllà del mar, hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar quan cau la tarda.

 Darrera al matoll de bruc, sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc quan cau la tarda.

 Sento l'estrella en el cel, i en el turó l'olivarda,
sento el sospir i el bruel quan cau la tarda.

 Sento la pena per dins, sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robins quan cau la tarda.

 Sento que els dies se'n van, però l'angúnia es retarda,
sento que l'enyoro tant quan cau la tarda.

 

 

Ara m'agradaria parlar sobre la meva experiència a l'hora de recitar el poema.

 Estava una mica nerviosa però tal i com vaig llegir en el llibre de "Com parlar bé en públic" , l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè és impossible, ha de procurar simplement mantenir els nervis sota control. I el millor remei per controlar aquests nervis és portar el discurs (en el meu cas el poema) ben preparat. Jo el vaig preparar anteriorment i pot ser va ser això el que em va donar més confiança a l'hora de recitar.

 

En quant a l'elecció del text crec que va ser bona, ja que no era un poema ni massa curt ni massa llarg i els termes no eren difícils de pronunciar, per tant em donava més seguretat. Vaig recitar en un volum alt amb la intenció de què la meva veu arribés a tot el públic. Vaig recitar el poema una mica ràpid però per altra banda vaig intentar mirar a tothom i no deixar la mirada en un punt fix.

He intentat entonar bé, treballar la melodia de la veu, però com estava nerviosa em fixava més en no equivocar-me en la lletra. He vocalitzat de manera clara i entenedora però en canvi no he gesticulat gens i en quant a la postura, m'he quedat molt quieta en un punt concret però he intentat mantenir una postura natural i relaxada.

 

Aquesta ha sigut la meva autoavaluació de la recitació. Ara la meva intenció és seguir recordant aquest poema per tal de que quedi gravat a la meva memòria per sempre.

 

 

 

Prezi

EL Prezi és un programa per a fer presentacions on-line d’una manera fàcil, ràpida i dinàmica. És totalment gratuït i les presentacions es fan en un sol espai, sense diapositives que es van succeïnt. Aquestes són publiques i permeten treballar en grup en la mateixa presentació, ja que cadascú pot editar el mateix prezi desde casa seva. Aquest programa permet inserir vídeos, imatges i text, però és molt visual, de manera que no s’aconsella omplir-ho amb moltes paraules. Està pensat més aviat per a fer presentacions creatives. Té també diferents comptes de pagament que permeten una optimització dels avantatges i la privacitat d’aquest programa.

A continuación us deixo la meva presentación per a què veieu un exemple:

 

Visual i Plàstica

Informalisme

És un moviment artístic que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial a partir del 1945 en paral·lel a l'expressionisme abstracte nord-americà.

L’ informalisme és centre en l'expressió del món interior de l'artista on l'objectiu és fugir de l’art figuratiu, utilitzant un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar.

Característiques del moviment

- Llibertat màxima.

- Experimentació constant.

- Importància dels materials, deixen en segon pla la temàtica.

- Utilització de tècniques com el collage, el frottage i el grattage.

- Element clau com la espontaneïtat i la improvisació.

- Utilització de materials nous: sorra, guix, fusta…

 

 

 

Land Art

És un moviment artístic que sorgí als Estats Units a finals dels anys 60 i principis dels 70, on l'objectiu és fer art a través de la natura, es a dir, utilitzant materials naturals com fulles, pedres... El paisatge és el mitjà de creació, sovint aquestes obres es troben a espais oberts.

                                                  

A continuació us presentaré l’obra de Land Art que vaig elaborar a la classe de visual i plàstica:

 

POWER POINT

“El Power point, és un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges.” (Extret de Viquipèdia).

Dóna suport a l’hora de parlar en públic i fa que les exposicions no siguin avorrides. Presenta molts avantatges en quant a recursos interactius: podem incorporar música, vídeos, imatges, etc...

Però cal una mica més que imaginació i creativitat per fer un bon Power Poin. No es tracta d’anar creant diapositives a l’atzar, han d’anar lligades i ser fluïdes. Per això, com a mestres, cal que escollim bé i tinguem clar l’objectiu del nostre Power Point, ja que ens ajudarà a interactuar amb els alumnes a la classe. Per això ha de tenir sentit i ser suficientment interessant als seus ulls, per tal que no perdin l’atenciò i s’impliquin en la classe. 

A la classe de Gtic hem pogut observar diferents formes de fer-ho servir:

Ø Hem treballat un poema, utilitzant el subrallador i encerclant paraules.

Ø Hem llegit un text amb errors que hem anat corregint entre tots. (Això ha sigut un exemple clar d’interacció amb la classe).

Ø Hem vist un power point amb diferents animacions que no coneixia.

WIKIS

Podem referir-nos a les wikis com una aplicació informàtica que trobem a la web. Nosaltres podem accedir-hi a través de qualsevol navegador. Un tret característic de les wikis és que permet als usuarus participar a l'hora d'aportar nous continguts online o editar-los.
Algunes de les caraterístiques dels wikis és que un usuari pot fer modificacions, és a dir, afegir noves idees o informacions, pot esborrar continguts...

• Les wikis solen estar en constant canvi ja que es va millorant i perfeccionant la pàgina de manera col·lectiva.
• El llenguatge que s'utilitza en les wikis sol ser molt clar i entenedor per poder arribar a tot el públic possible i afavorir la participació i contribució de tots i totes.
• Un wiki no té definida una pròpia estructura, ja que com he esmentat anteriorment, està en canvi constant.
• Un wiki mai està acabat ja que sempre un usuari nou pot fer canvis o afegir informació nova.
• Els wikis faciliten l'edició d'una forma on tothom hi pot col·laborar.
• Els wikis són molt dinàmics.

A continuació us adjunto un vídeo relacionat amb els wikis:

Documentar, una mirada nova

Documentar, una mirada nova és la lectura que ens han fet llegir a seminari. I a continuació, faré un resum amb els punts més importants del llibre i els conceptes que aquest ens ha aportat.

Primer de tot, s'ha d'aclarar el que vol dir la paraula documentar, és a dir, que vol dir en el context i l'àmbit en el que es situa dins de l'educació infantil.
Documentar és observar als infants i les conductes que aquests tenen. Fer visible els processos que van realitzant i veure el desenvolupament de cada infant.

La principal finalitat de documentar és aprendre dels infants i veure els seus interessos. També es pot veure el recorregut que segueixen per construir els seus coneixements.
Documentar, implica una decisió col·lectiva, ja que no és possible documentar tot sol, perquè sobre allò documentat cal un diàleg i s'ha d'estar disposats a rebre crítiques dels altre. Aquestes crítiques seràn per millorar la documentació i que la persona tingui una visió més crítica del que ha documentat. En la documentació hem de tenir una disposició ètica.

En el procés de documentació, es recullen imatges, anècdotes, paraules, idees i produccions.
És una oportunitat per donar visibilitat a la imatge de l'infant, d'adult i d'educació que es construeix en una realitat determinada.

La conclusió a que he arribat és que és necessari anar documentant totes les produccions dels infants i més en l'etapa d'infantil ja que és una etapa en la que hi han grans canvis i el nen experimenta moltes emocions i adquireix uns coneixements que seràn bàsics i fonamentals per la seva educació. No només és útil per als infants, sinó també pels pares ja que poden veure quins progressos ha fet el seu fill/a al llarg d'aquests primers anys d'escola. Això suposa una feina més per al mestre/a però també ofereix la possibilitat d'anar veient el desenvolupament dels infants.

 

DELICIOUS

Delicious és un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interès, que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables en línia i no només localment. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilitza la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç.

El seu èxit possiblement rau en la senzillesa de la seva interfície, en emprar un llenguatge HTML molt senzill i un sistema d'URL llegible. A més, posseïx un flexible servei de sindicació web mitjançant RSS i un codi API bastant potent que permet fer ràpidament aplicacions que treballin amb Delicious.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

 

Vam llegir el llibre d’ Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents, de Francesc Balagué i Felipe Zayasi vam fer una posada en comú a la classe de GTIC on es van resoldre diferents dubtes,com:

o    Que és un bloc?

Es un lloc periòdicament actualitzat que recopilen cronològicament textos o articles d’un autor o diversos, en què apareix en primer lloc el més recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.

 

 

o    Que són les plataformes de creació de blocs i quines són?

Són programes online que serveixen per crear blocs. Hi ha moltes plataformes diferents que ofereixen diferents possibilitats; des dels sistemes mes simple, com Blogger fins als més complets, com Wordpress o Typepad. Per triar la plataforma, hem de tenir en compte característiques pròpies de cada una d’elles.

 

PLATAFORMES:

Ø  Blogger/Blospot: http://www.blogger.com/home

Ø  La Coctelera: http://www.lacoctelera.com/

Ø  Nireblog: http://nireblog.com/es

Ø  Wordpress: http://es.wordpress.com/

Ø  XTEC blocs: http://blocs.xtec.cat/

Ø  Lynksee http://www.lynksee.com

Ø  Drupal http://drupal.org/

Ø  Joomla! http://www.joomla.org/

Ø  WordpressMU http://mu.wordpress.org/

Ø  Moodle http://moodle.org/.

 

o    Que és la web 2.0?

És aquella web en la que hi ha interacció amb els usuaris. No només informa sinó que et permet participar a través de comentaris etc. Un exemple seria Facebook.

 

o    Que són les wikis?

Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web, és motivador ja que fomenta l’ús democràtic de la web i promou la redacció de contingut per par d’usuaris no tècnics.

Els wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització. La immediatesa del procés d’edició del contingut facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki.

 

o    Que són els marcadors socials?

Són pàgines web senzilles que permeten organitzar els propis enllaços favorits per categories, afegir-hi notes, etiquetes, una puntuació... i a més compartir-los. També es possible crear xarxes de contactes per compartir enllaços de temes d'interès comú.

 

o    Que són les pàgines estàtiques?

Són pàgines que no segueixen l’ordre del bloc, es a dir, no canvia cronològicament, està sempre al mateix lloc.

 

o    Tipus de bloc educatiu:

Ø  Bloc de centre

Ø  Bloc d’aula

Ø  Bloc d’alumne

Ø  Bloc de professor

Ø  Bloc de professor-alumne

Ø  Bloc per tallers i cursos de formació.

 

El llibre m’ha semblat força interessant ja que t’explica les coses bàsiques que cal saber per la creació d’un bloc educatiu.

 

Balagué Francesc; Zayas Felipe. Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.2007.Editorial UOC. ISBN 978-84-9788-694-9