Composició del text

A continuació us explicaré les fases que cal seguir per compondre un text.
Per a compondre un text de manera correcta huríem de seguir tres fases; Planificar, redactar i revisar. (En aquestes fases no cal seguir un ordre estricte, podem anar endavant i endarrera quan ho creguem necessari).

Planificació
Aquesta fase consta de:

1) Reflexionar. És important prendre decisions sobre com elaborar el discurs. Ens haurem de fixar en l'objectiu que pretenem, és a dir (informar, convèncer, persuadir, entretenir...). Depenent de l¡objectiu que triem podrem deduir el tipus de text. (Narratiu, descriptiu, explicatiu...).

2) Recollir informació. Per recollir informació podem utilitzar diverses tècniques com pot ser la pluja d'idees, prendre apunts, documentar-se...

3) Selecció i ordenació de la informació. Una vegada tinguem a l'abast tota la informació, cal triar la que s'apropa més al nostre objectiu, als nostres destinataris, al nostre tipus de text...

* En una situació comunicativa haurem de tenir en compte a qui volem escriure (grau de formalitat, gènere destinatari, fórmula de tractament etc), què vull escriure ( objectius), com ho vull escriure (extensió, estructura etc).

Redacció
Aquesta fase consisteix en transformar els plans o les idees que tenim en llenguatge escrit. Cal que el text estigui escrit d'una manera coherent, estructurada, amb uns trets estilístics concrets i tenint en compte les característiques de adequació, estructura, coherència...
En aquesta fase també haurem de pensar en els paràgrafs que volem fer servir per estructurar el nostre text, els signes de puntuació... Ha de ser clar i precís.

Revisió
Aquesta és una fase molt important ja que és l'hora de realitzar qualsevol canvi que faci falta per tal de millorar el text.
Haurem de revisar tant la coherència del text, la cohesió i l'adequació com la correcció, les faltes d'ortografia etc.


Serà molt beneficiós a l'hora d'escriure un bon text seguir aquests passos, així que espero que us hagi servit i us sigui de profit.

Llengua oral formal

A la classe de COED vam parlar dels trets característics de la llengua oral formal. Podem dir que hi ha tres trets  importants; Trets contextuals, trets textuals i trests lingüístics.

Trets contextuals:

• És de caràcter no universal i d'aprenentatge escolar. En tot l'univers la llengua no és igual ja que depenent la comunitat social, la llengua canvia. És per això que es requereix un aprenentatge escolar.
• És acústica, fímeta i produida en temps real. És acústica ja que la llengua oral va lligada a una successió de sons que es comparteixen en espai i temps. A més és efímera (de curta durada) i no queda registrada a cap lloc. Està el·laborat sobre la marxa.
• Context compartit amb una comunicació relativament unidireccional. Compartit perquè com he dit abans comparteixen espai i temps. S'ha de produir un feedback i es produeix una interacció visual i emotiva.

Trets textuals:

• Formal i generalment monologada. Quan parlem de formal ens referim al contrari de col·loquial i monologada perquè parla una persona.
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
• Repetitiva i amb una interacció fonamental de les llengües no verbals. És important dominar bé el llenguatge no verbal i fer pauses, silencis, dominar el volum, l'entonació, la velocitat...

Trets lingüístics:

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Quan parlem d'aquest fet el relacionem amb l'elaboració de la frase.
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, anacoluts, el·lípsis...
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Tenir en compte aquelles correccions que regeixen l'escrit i l'oral.

Competència comunicativa

A la classe de COED hem estat parlant de la competència comunicativa i podem dir que es tracta de tot all`que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.

Quan parlem d'eficàcia, ens referim a que darrere de qualsevol acte de parla hi ha un objectiu, llavor si anem directament a aconseguir el nostre objectiu, el missatge serà eficaç. (És a dir, anar al gra).
I quan ens referim a contextos culturalment significants volem dir que a la nostra cultura occidental hi ha uns cànons establerts per adreçar-nos a algú (no parlem de la mateixa manera a un professor que a un amic). Ens hem d'adaptar a cada context i cada situació. Això s'aprèn a través de l'experiència.

A continuació explicaré els components de la competència lingüística:

• Competència lingüística-gramatical --> Fa referència al domini del codi lingüístic. (S'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic).
• Competència sociolingüística --> Fa referència a les regles socioculturals d'ús i està relacionada amb els elements adequats per a cada situació. (Dialectes i registres). És a dir domina l'ús col·loquial, estàndard, especialitzat...
• Competència discursiva --> Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
• Competència estratègica -->  Es refereix a les estratègies de comunicació verbal i no verbal.

Espero que us serveixi la informació que he volgut compartir amb vosaltres.

Com parlar bé en públic

La Professora Rosa Soler ens ha recomanat llegir un llibre titulat Com parlar bé en públic dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
A continuació explicaré els punts que he trobat més interessants del llibre:

És un llibre que personalment m'ha agradat molt ja que et dóna les eines bàsiques per poder dur a terme un discurs en públic i amb èxit.
M'ha agradat la forma en la que els autor t'animen dient que es pot aprendre a parlar en públic. Hi ha una petita part innata però la tècnica, que és la part més important es pot aprendre.
El llibre diu que l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè això és impossible, el que cal és aprendre a controlar aquests nervis i el millor remei és la bona preparació del discurs.
Cal ser natural i improvisar, sempre sent fidel al nostre discurs. Actualment moltes conferències  solen ser llegides i aquest fet ens demostren la poca traça de l'orador per parlar en públic. Un bon discurs NO pot ser llegit. Aquest fet el comparo amb les exposicions que realitzem a classe, quan llegim el que hem de dir és perquè no està preparada.
És important interactuar amb el públic i que ens fixem en la seva reacció (si el públic riu, badalla, s'adorm...).
També hem de controlar la veu (volum, velocitat, articulació...). I l'actitud de l'orador s'ha d'adequar a la situació. També és important fer silencis i pauses quan cal.
Hem d'evitar la MALA RETÒRICA, és a dir utilitzar moltes paraules complicades per explicar una cosa molt senzilla. Hem de ser clars, precisos i breus. També cal utilitzar comparacions, explicar anècdotes...
No ens hem d'oblidar del llenguatge corporal i es què els gestos i la posició corporal són eines bàsiques pel discurs. "Amb els gestos, l'orador precisa allò que vol dir amb les paraules".
Utilitzar d'una forma adequada els mitjans audiovisuals també és bàsica per dur a terme un bon discurs oral. Són útils i ens permeten destacar conceptes o visualitzar estadístiques per exemple, però hem de tenir en compte que els protagonistes som els oradors, els mitjans ens ajuden a desenvolupar el discurs.
Hem de preparar de preparar bé el guió! Aquest reunirà el conjunt d'idees que volem transmetre al públic i estaran col·locades en un ordre adient (aquell que seguirem en el discurs oral).

Un fragment del llibre que m'ha agradat molt és el següent: "Hi havien moltes coses que em causaven terror al principi. Però a força de comportar-me com si no tingués por, vaig arribar a poc a poc a no tenir-ne. A quasi totes les persones els passarà el mateix, si s'ho proposen.

Us recomano a tots i a totes a llegir aquest gran llibre que estic segura que us agradarà.

Qui ets tú?

A la classe de COED vam estar treballant la descripció. Vam observar diferents models com les cançons, la poesia visual, la poesia, la novel·la, l'assaig, el conte i el vídeo.

Podem dir que la descripció és un model d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació. (Extret dels apunts de Comunicació oral, escrita i digital de la Prof. Rosa Soler Prat).

Vam tenir la oportunitat de descriure a una companya per tal de posar en pràctica algunes de les tècniques de descripció que ens van ensenyar a classe.

Els passos que vaig seguir per dur a terme la meva descripció van ser:

1. IDEAR. Vaig explorar la situació, observa a la meva companya i conèixer-la una mica més. Vaig tenir en compte; Com és?, a què s'assembla?. què fa?, com es comporta?
Després de respondre a totes aquestes preguntes, vaig passar a la següent fase.

2. ORDENAR. Vaig ordenar totes les informacions que havia obtingut anteriorment i vaig triar allò que em serviria per començar a redactar la descripció.

3. TEXTUALITZAR. Es tracta de dur a terme la redacció del text descriptiu. Vaig tenir en compte les comparacions  metàfores que volia utilitzar, la estètica i l'estructura del text, el lèxic, la terminologia...

La meva descripció, finalment, va quedar així:

Judith Pingel

 

Dinou anys plens de vida i bondat. Ulls vius i un somriure tan brillant com el diamant més polit.

Porta els cabells rossos, llargs i llisos que li donen un aire molt especial.

És calmada i relaxada, gaudeix amb coses tant simples com una bona pel·lícula o una gran bossa de patates fregides. També li agrada la festa i el rebombori, quan te ganes de marxa és un terratrèmol.
Tímida al principi i observadora amb aquell qui no coneix. Te la facultat innata de descobrir les intencions de tot l’individu que se li creua pel camí.
Sap parlar en el moment més oportú i callar quan cal, el fet de no ser impulsiva i pensar les coses abans de dir-les l’ha salvat de més d’un problema.
L’assignatura que necessita millorar és el seu mal humor matiner.
Si parlo del seu caràcter puc dir que és fort com una roca i si parlo del seu cor puc dir que és tan càlid com la llum.
Sovint fa sospitar que no diu tot el que pensa ja que és prudent i reservada per tal de no ferir la sensibilitat de ningú.
Fa tonteries quan està en un ambient de confiança, canta a la dutxa i balla a l’habitació davant del mirall quan no la veu ningú.
Li agrada la moda i el maquillatge, és presumida i pot trigar hores en triar la seva roba.
El seu somni és ser mestre i estic segura que amb la seva gran força de voluntat per fer les coses ho aconseguirà.



A la classe, el dia de la presentació de les descripcions també vam fer una exposició fotogràfica, on vam penjar fotografies que havíem fet nosaltres mateixes a la companya a la qual descrivíem.
A sota de la fotografia vam escriure un peu de pàgina descriptiu i directament relacionat amb la imatge.

Representacions de poemes

Durant aquest mes a les classes de COED hem estat recitant poemes.
Cadascuna de nosaltres ha triat aquell que més li agradava. L'objectiu principalment era aprendre a controlar els nervis i memoritzar el poema per se capaç de recitar-lo davant de tota la classe.

Jo vaig recitar un poema de Josep Maria Segarra que s'anomena Cançó de Capvespre:

Hi ha una vela enllà del mar, hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar quan cau la tarda.

 Darrera al matoll de bruc, sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc quan cau la tarda.

 Sento l'estrella en el cel, i en el turó l'olivarda,
sento el sospir i el bruel quan cau la tarda.

 Sento la pena per dins, sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robins quan cau la tarda.

 Sento que els dies se'n van, però l'angúnia es retarda,
sento que l'enyoro tant quan cau la tarda.

 

 

Ara m'agradaria parlar sobre la meva experiència a l'hora de recitar el poema.

 Estava una mica nerviosa però tal i com vaig llegir en el llibre de "Com parlar bé en públic" , l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè és impossible, ha de procurar simplement mantenir els nervis sota control. I el millor remei per controlar aquests nervis és portar el discurs (en el meu cas el poema) ben preparat. Jo el vaig preparar anteriorment i pot ser va ser això el que em va donar més confiança a l'hora de recitar.

 

En quant a l'elecció del text crec que va ser bona, ja que no era un poema ni massa curt ni massa llarg i els termes no eren difícils de pronunciar, per tant em donava més seguretat. Vaig recitar en un volum alt amb la intenció de què la meva veu arribés a tot el públic. Vaig recitar el poema una mica ràpid però per altra banda vaig intentar mirar a tothom i no deixar la mirada en un punt fix.

He intentat entonar bé, treballar la melodia de la veu, però com estava nerviosa em fixava més en no equivocar-me en la lletra. He vocalitzat de manera clara i entenedora però en canvi no he gesticulat gens i en quant a la postura, m'he quedat molt quieta en un punt concret però he intentat mantenir una postura natural i relaxada.

 

Aquesta ha sigut la meva autoavaluació de la recitació. Ara la meva intenció és seguir recordant aquest poema per tal de que quedi gravat a la meva memòria per sempre.

 

 

 

Prezi

EL Prezi és un programa per a fer presentacions on-line d’una manera fàcil, ràpida i dinàmica. És totalment gratuït i les presentacions es fan en un sol espai, sense diapositives que es van succeïnt. Aquestes són publiques i permeten treballar en grup en la mateixa presentació, ja que cadascú pot editar el mateix prezi desde casa seva. Aquest programa permet inserir vídeos, imatges i text, però és molt visual, de manera que no s’aconsella omplir-ho amb moltes paraules. Està pensat més aviat per a fer presentacions creatives. Té també diferents comptes de pagament que permeten una optimització dels avantatges i la privacitat d’aquest programa.

A continuación us deixo la meva presentación per a què veieu un exemple: