Cadascuna de nosaltres ha triat aquell que més li agradava. L'objectiu principalment era aprendre a controlar els nervis i memoritzar el poema per se capaç de recitar-lo davant de tota la classe.
Jo vaig recitar un poema de Josep Maria Segarra que s'anomena Cançó de Capvespre:
Hi
ha una vela enllà del mar, hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar quan cau la tarda.
pasturant l'herba a l'atzar quan cau la tarda.
sento l'esquirol poruc quan cau la tarda.
sento el sospir i el bruel quan cau la tarda.
sento perles i robins quan cau la tarda.
sento que l'enyoro tant quan cau la tarda.
Ara m'agradaria parlar sobre la meva experiència a l'hora de recitar el poema.
Estava una mica nerviosa però tal i com vaig llegir en el llibre de "Com parlar bé en públic" , l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè és impossible, ha de procurar simplement mantenir els nervis sota control. I el millor remei per controlar aquests nervis és portar el discurs (en el meu cas el poema) ben preparat. Jo el vaig preparar anteriorment i pot ser va ser això el que em va donar més confiança a l'hora de recitar.
En quant a l'elecció del text crec que va ser bona, ja que no era un poema ni massa curt ni massa llarg i els termes no eren difícils de pronunciar, per tant em donava més seguretat. Vaig recitar en un volum alt amb la intenció de què la meva veu arribés a tot el públic. Vaig recitar el poema una mica ràpid però per altra banda vaig intentar mirar a tothom i no deixar la mirada en un punt fix.
He intentat entonar bé, treballar la melodia de la veu, però com estava nerviosa em fixava més en no equivocar-me en la lletra. He vocalitzat de manera clara i entenedora però en canvi no he gesticulat gens i en quant a la postura, m'he quedat molt quieta en un punt concret però he intentat mantenir una postura natural i relaxada.
Aquesta ha sigut la meva autoavaluació de la recitació. Ara la meva intenció és seguir recordant aquest poema per tal de que quedi gravat a la meva memòria per sempre.
