Tancament del bloc

Vull dedicar aquesta última entrada a acomiadar-me de tots vosaltres. Ja s'acaba el semestre i per tant diem adéu a l'assignatura de GTIC. Gràcies a totes les classes que he rebut durant el meu primer semestre a Blanquerna, he aprés moltes eines noves que ni tan sols sabia que existien, he aprés a defensar-me una mica més dins el món de les noves tecnologies, que tan necessàries són pel desenvolupament de l'entorn educatiu. Els nostres alumnes seran nadius digitals i nosaltres, com a mestres haurem d'estar al corrent per poder ensenyar de manera profitosa a tots els nens i nenes que passin per les nostres aules.

Ha sigut un plaer. A reveure.

by: infantilgrupo1b.blogspot.com

Participació a la wikipedia

Al llarg de tot el curs hem estat utilitzant la vikipèdia com a eina de treball i font fiable d'informació. D'aquesta manera he volgut contribuïr aportant el meu petit gra de sorra a aquesta enciclopèdia online que representa un recurs didàctic tant per estudiants com per a mestres.

He fet una entrada ala Viquipèdia sobre un tema d'actualitat política bastant important del qual encara no s'havia parlat fins a les hores: Els Spin Doctors. Per més informació aquí teniu l'enllaç i a continuació us explicaré pas a pas com ho he fet.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Spin_doctors

• En primer lloc vaig assegurar-me de que no existia cap article que expliquès el que jo volia editar.
• A continuació la Viquipèdia em donava l'opció de crear un nou article i vaig clicar a "Crearla pàgina.
• Derrerament vaig començar amb la redacció del meu article. (Informació que vaig extreure de: "Aira, Toni: Els guardians del missatge. Assessors polítics, un model alternatiu als spin doctors anglosaxons. Editorial UOC".
• Un cop finalitzat l'article, has de fer click a "desa a pàgina".

Realment m'ha ajudat molt la següent pàgina d'ajuda a la Viquipèdia, on trobareu la informació necessària per dur a terme el vostre article.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Com_iniciar_una_p%C3%A0gina


Ara us volia ensenyar alguna fotografia sobre el procés que vaig seguir.

Us animo a tots i a totesa fer la vostra aportació a la Viquipèdia.

Taxonomia de bloom

 

Quan parlem de la Taxonomia de Bloom, ens translladem concretament a l’any 1956, quan Benjamin Bloom juntament amb altres col·laboradors van fer una classificació de les activitats relacionades amb l’educació que es coneix com Taxonomia del Bloom.

Entenem la Taxonomia de Bloom com una forma d’estructurar les activitats educatives de forma jeràrquica, és a dir, de més fàcils a més complexes. D’aquesta manera el que passa és que no es pot assolir l’ordre superior si no has passat per l’anterior.

Podem dividir la Taxonomia de Bloom en tres dominis d’activitats educatives:

• Domini cognitiu
• Domini afectiu
• Domini psicomotor

 

A continuació us presentaré una taula on veureu les diferències que s’han establert entre les habilitats cognitives que originàriament va formular Bloom i les que es van dur a terme a l’any 2000

 

 

by: eduteka.org 

 

Curiosament, a l’any 2008 va tornar a haver una revisió, aquest cop s’ha anomenat Taxonomia de Bloom per a l’era digital.

Aquest enllaç us permetrà rebre més informació:

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

 

Cal que els mestres d’avui siguin respectuosos amb les habilitats cognitives que s’han de tenir en compte per garantir el bon desenvolupament dels alumnes i es treballin d’una forma acurada.

A la classe de GTIC ens van proposar una tasca. Havíem de realitzar la creació d’un quadre on apareguessin les eines que hem anat utilitzant i aprenent durant tot el semestre i fer una classificació segons les habilitats cognitives.

A continuació us presento la taula que he realitzat:

 



Taxonomia de bloom

Què és el llibre d'estil?

Quan parlem de llibre d'estil, hem d'entendre que té relació amb la Viquipèdia. "Es tracta d'un document en què es fixen una sèrie de normes o pautes lingüístiques per unificar l'estil de les comunicacions en una empresa o uns institució" (Viquipèdia).

Per fer la nostra entrada a la Viquipèdia vaig haver de consultar el seu llibre d'estil ja que havía d'intentar que el meu article s'aproximés als altres que conté la pàgina. És molt important seguir les normes i l'estructura que segueix ja que si tothom ho fa més o menys igual, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir.

Quan vaig crear el meu article vaig fer click a l'apartat de "com s'edita una pàgina" del llibre d'estil. Al fer click allà, arribava a una pàgina d'ajuda, on vaig veure l'opció de "crear una pàgina" Allà vaig poder introduir el meu títol.
A més m'explicava com s'organitzaven els paràgrafs, com utilitzar la cursiva, negreta, el subrallat... També m'explicava com fer els encapçalements, posar els enllaços i les referències.
El llibre d'estil també em parlava de l'estil general de l'article, les diferents seccions...
A mi em va ser de molta ajuda per realitzar la meva petita aportació a aquesta wiki i espero que també us ajudi a vosaltres.
A continuació us deixo l'enllaç perquè ho pogueu consultar:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil

Programes relacionats amb les metàfores.

Tutorial: L'ordinador com a tutor:

http://www.frosti.es/ 

Es tracta d’una pàgina web infantil on el protagonista “Frosti” és un gos que fa de “mestre”. En aquesta pàgina els infants poden realitzar diferents activitats relacionades amb matemàtiques, educació visual, llenguatge i anglès.

Les activitats realitzades són corregides al moment. És una pàgina web molt fàcil d’utilitzar per a nens de 3 a 5 anys.

De la construcció: l'ordinador com a alumne:

http://www.pekegifs.com/acoloring/colorearonline.htm

Es tracta d'un programa relacionat amb les arts plàstiques on els infants poden crear dibuixos donant ordres a l'ordinador. Ells mateixos poden anar triant els canvis de colors, els elements que volen introduir al seu dibuix. L'ordinador actua de la manera que l'alumne mana.

Del laboratori: L'ordinador com a simulador:

http://www.crayonphysics.com/

Es tracta d'un programa on els nens i nenes poden relacionar diferents situacions. Aquest programa va lligat amb la física. Els infants poden treballar la descoberta, experimentar i deduir diferents situacions. L'ordinador no ensenya ni ells ensenyen a l'ordinador.


Aquests són alguns dels espais web que he cercat, relacionats amb algunes de les metàfores i que poden ser útils per l'aprenentatge educatiu dels nens i nenes.

Els cinc pilars bàsics de la Viquièdia

La Viquipèdia ens presenta els seus 5 pilars bàsics que definèixen el caràcter d'aquesta enciclopèdia.

• 1 "La Viquipèdia és una enciclopèdia que que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni una col·lecció de texts originals, ni un diari. Tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció, ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia, ni un directori d'enllaços, ni un lloc per a expressar opinions, experiències o arguments; el propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo."
• 2 "La Viquipèdia cerca un punt de vista neutral, és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d'altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit  a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma."
• 3  "La Viquipèdia és de contingut lliure,  de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets d'autor, que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda."
• 4  "La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 391.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments. No utilitzeu titelles per actuar malament o per evitar les polítiques."
• 5 "La Viquipèdia no té normes inamobibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi! perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat…"

(informació extreta de Viquipèdia, concretament de: http://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P )

Espero que tingueu en compte els cinc pilars bàsics de la Viquipèdia a l'hora d'aportar el vostre gra de sorra a aquesta gran enciclopèdia.

Seguim a Carlos Latre

A la classe de GTIC ens van proposar un treball molt interessant. Es tractava de fer un seguiment a un famós que nosaltres consideréssim que és un bon comunicador.
La Mònica Segarra, la Judith Pingel, La Victòria Vila, la Ariadna Tomico i jo vam triar al Carlos Latre.
Consideràvem que podíem treure profit d'ell en aquest treball ja que participa en dos programes de televisió a Antena3(Tu cara me suena) i a Neox (Señoras que...). A més té un compte a YoutuBe on penja vídeos sobre els seus espectacles més recents, té un bloc personal i compta a Facebook i a Twitter on informa diàriament als seus seguidors sobre les novetats relacionades amb la seva vida laboral etc. És una persona molt propera que sempre publica missatges plens de positivisme i el seu objectiu és arribar a la major quantitat de públic possible.
El meu grup i jo vam posar en marxa un bloc de seguiment on anàvem informant sobre tots els moviments d'en Carlos Latre.

• A continuació us deixo l'adreça del bloc:

http://segueixacarloslatre.blogspot.com

• A continuació també us deixo un Prezi que vam crear per fer un petit resum del seu seguiment.

Movie maker

Què és el Movie Maker?

Es tracta d’un programa que ens permet crear i editar vídeos d’una manera molt fàcil.

Podem introduir textos, fotografies, melodia, animacions, efectes etc. També es poden tallar vídeos.

 

Vam dedicar una de les classes de GTIC a aprendre a utilitzar el programa Movie maker. Vam treballar-ho a partir d’un vídeo on introduíem música, tallavem fragments, etc.

El vídeo era sobre les instal·lacions de la facultat de pscologia, ciències de l'educació i l'esport, Blanquerna.

A continuació us presento el vídeo:

 

 

 

 

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR

Existeixen quatre metàfores sobre els usos que un ordinador pot tenir.

Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham , les va definir en el seu llibre,"Ordenadores y aprendizage colaborativo".

A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Voleu indagar més sobre aquestes metàfores? A continació us faré cinc cèntims sobre cadascuna d'elles:


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora, l'ordinador es caracteritza per fer el paper de mestre.
Ell ens ensenya diferents conceptes i ens avalua.
En algunes pàgines com:

 

www.edu365.cat/entrena/index.htm 

 

Aquesta pàgina ajuda als nens i nenes amb el seu procés d'aprenentatge amb la lectura.

 

 

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Es tracta de que l’ús de l’ordinador està centrat en l’alumne, és a dir, és ell el que té un control de l’ordinador. L’alumne és qui ensenya i dóna instruccions a l’ordinador sobre allò que ha de fer.

A la classe de GTIC vam utilitzar un programa anomenat SCRATCH.

 

 

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a

simulador:

 

Aquesta metàfora permet un mètode d’aprenentatge basat en la descoberta. Es tracta de sistemes tancats en el els quals els usuaris poden manipular diferents paràmetres però el que no poden fer, és afegir-hi de nous.

Aquí el que fan és aprendre a través de l’experimentació i la deducció. En aquest cas no és l’ordinador el que fa de mestre, tampoc son ells els que l’ensenyen a ell. El programa es dedica a demostrar les coses.

Dos dels exemples que us puc oferir en relació amb aquesta metàfora són:

“Doctora xinxeta i Crayon physics”.

 

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina:

 

En aquest cas l’ordinador assumeix la funció de caixa d’eines per diversos aspectes:

·         Hi ha actes que només podem dur a terme amb l’ajuda de l’ordinador.

·         Té moltes funcions.

·         Gràcies a ell som capaços de veure allò que està passant a un altre lloc del món.

·         Ens podem comunicar amb els altres.

·         Podem compartir arxius, textos, esborrar textos...

·         Gràcies a l’ordinador som capaços de realitzar les coses d’una forma molt més ràpida.

·         Podem comprar i vendre de manera online.

Jordi Vivancos diu que considerar el nostre ordinador com una simple caixa d’eines no ens deixa experimentar i veure totes aquelles possibilitats que ens ofereix l’ordinador i la xarxa en l’àmbit educatiu.

 

 

 

 

 

 

Fluxogrames

Us preguntareu què són els fluxogrames, bé doncs es tracta d’una eina molt útil que s’utilitza per facilitar la comprensió d’alguna tasca. Es fan servir en diferents àmbits.

Per la realització d’un fluxograma, les paraules s’introdueixen en diverses formes: rodona, rectangle o romb.

Els fluxogrames, igual que els mapes conceptuals, són eines que ens donen suport al nostre pensament. Encara que s’assemblin als mapes conceptuals, els fluxogrames es fan servir per representar un procés amb la intenció, normalment, de resoldre una tasca en concret.

Els usos que donarem als fluxogrames (en l’àmbit educatiu) seran:

·         Planificar les nostres pròpies tasques.

·         Informar als alumnes sobre el funcionament d’aquesta eina que serà necessària pel seu procés d’aprenentatge. Els ajudarà a resoldre problemes, planificar-se, organitzar-se etc.

* El que és important tenir en compte dels fluxogrames és que cada símbol que utilitzem tindrà un significat que es diferenciarà dels altres símbols.


A continuació us vull mostrar un fluxograma que vam crear a la classe de GTIC perquè veieu l'ús que podem donar a aquesta tècnica.



El programa que hem utilitzat per dur a terme el nostre fluxograma s'anomena GLIFFLY. Aquesta gran eina ens permet crear, editar i guardar fluxogrames.


Espero que feu un bon ús de tot allò que us he explicat i que us sigui de profit.

Mapes conceptuals

MAPES CONCEPTUALS

Els mapes conceptuals es fan servir per la representació d’idees i la transmissió de dades. Es tracta de representacions visuals d’allò que volem transmetre. (Podem dir que és com la representació visual que ens mostra la nostra ment quan pensem en un tema en qüestió).

Si volguéssim fer una representació de processos, faríem servir els fluxogrames.

Amb els mapes conceptuals el que farem serà representar la nostra forma de veure un problema. Ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements en relació a un tema. En quant als seus elements, es tracta d’utilitzar diversos conceptes claus que estan relacionat per connectors (normalment verbs).

Per crear un bon mapa conceptual, cal fer una bona selecció dels conceptes i fer una reflexió sobre la relació que s’estableix entre aquells conceptes que s’han triat. Hem d’utilitzar els connectors més adequats i organitzar la representació gràfica d’una forma adequada (de forma coherent i clara).

Una bona eina que es pot fer servir per realitzar mapes conceptuals és: CMapTools. (Programa gratuït).

A la classe de GTIC ens van pesentar un història i a partir d'aquesta vam crear un mapa conceptual amb el programa esmentar anteriorment.
La història és la següent:

"Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda."

 

 

Creative Commons

Vam dedicar una classe de GTIC a tractar el tema dels drets d’autor. Vam parlar sobre allò que pot passar si utilitzes coses que no són teves.

Molta gent està acostumada a cercar per Internet i agafar fotografies, vídeos, música o altres element que no són seus i fer d’ells un ús personal. Ha de quedar clar que es tracta d’una acció No legal.

Jo personalment sempre he utilitzat imatges i vídeos d Internet i no sabia que no es podia fer. El meu propòsit amb aquesta entrada del meu bloc és informar a tothom sobre la il·legalitat d’aquest fet.

Com evitar fer copyrights?

Per evitar aquest fet cal saber que podem fer us d’espais que tenen una llicència Creative commons. Això vol dir que aquests espais donen autorització per utilitzar les seves imatges, cançons, vídeos etc. (Sempre hem de citar l’autor, dir a qui pertany aquell element quan el vulguem utilitzar).

Què és una llicència Creative Commons?

Una llicència Creative Commons és aquella que et dóna permís (sense que desapareguin els drets d’autor, es clar), per fer ús d’imatges o vídeos d’Internet. Es podrà fer ús públic d’aquests elements, les altres persones ho podran utilitzar o compartir.

Existeixen diferents tipus de llicències:
  http://cat.creativecommons.org/llicencia
En aquesta pàgina queda ben explicar els diferents tipus de llicències que existeixen.


La llicència del meu bloc es tracta d’una llicència de Reconeixement – no comercial (by-nc). És a dir, no es pot fer un ús comercial. Està permés la generació d’obres derivades però no es pot utilitzar l’obra general amb un fi comercial. Si alguna persona fa ús d’alguna imatge del meu bloc o algun vídeo haurà d’anar acompanyat amb el meu nom.

 

Voleu fer ús d'algunes pàgines amb llicència Creative Commons?

http://flickr.com (D'aquí podeu agafar imatges).

http://jamendo.com/es/ (En aquesta pàgina web podreu gaudir de tota la música que vulgueu, sense descarregar-la).

A continuació us deixo un vídeo que vam treballar a la classe. Què opineu?

 

 

Identitat i territori

La Judith Pingel i jo vam realitzar juntes el treball modular de COED i GTIC. Aquest treball s'anomenava Identitat i territori i consistia en formar parelles i realitzar una exposició oral amb el suport d'algun mitjà audiovisual. L'exposició havia de durar 8 minuts i havíem de tenir en compte que les dues persones participessin de manera més o menys igualitària.
El tema del treball el podíem escollir nosaltres mateixes però havia de ser d'alguna cosa que tinguéssim en comú.
S'havia de tenir en compte:

• El contingut que es vol comunicar.
• L'estructura de l'exposició.
• Les estratègies comunicatives més oportunes.

La Judith i jo vam triar el tema de Port aventura, ja que és un lloc que a les dues ens transmet moltes sensacions com adrenalina, diversió, emoció...
Crèiem que podia ser un tema que captés l'atenció del públic ja que volíem parlar sobre les atraccions més rellevants i exitoses del parc, fer que recordessin moments especials viscuts allà i animar-los a tornar-hi.
Vam crear un power point utilitzant algunes animacions i vam introduir un vídeo de la nova atracció "Shambahala", el qual va crear expectació. Vam introduir colors vistosos i fotografies motivadores al power point per captar l'atenció i vam descriure el parc des d'un punt de vista positiu, mostrant lo millor que ens ofereix.

Autoavaluació de la meva exposició:
Personalment, vaig preparar molt l'exposició oral i crec que vaig parlar amb un volum alt per tal d'arribar a totes les persones que hi havien a la sala. En quant a la mirada, vaig mirar a tot el públic mentre parlava, evitant quedar-me en un punt fix o mirar només a una persona.
Vaig vocalitzar de manera entenedora i vaig intentar entonar bé. La postura no va ser del tot correcta ja que em vaig quedar quieta al mig de la classe i pot ser podria haver caminat per mostrar més naturalitat. Vaig gesticular i crec que tenia els nervis sota control.

Vam tenir un problema a l'hora de mostrar el vídeo ja que se'ns va quedar a la pantalla del darrera perquè el vam minimitzar sense voler. Aquest fet va entorpir una mica l'exposició.
A més no vam controlar bé el temps i ens va faltar una mica, així que no vam poder mostrar una entrevista que havíem preparat.

Com parlar bé en públic

La Professora Rosa Soler ens ha recomanat llegir un llibre titulat Com parlar bé en públic dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
A continuació explicaré els punts que he trobat més interessants del llibre:

És un llibre que personalment m'ha agradat molt ja que et dóna les eines bàsiques per poder dur a terme un discurs en públic i amb èxit.
M'ha agradat la forma en la que els autor t'animen dient que es pot aprendre a parlar en públic. Hi ha una petita part innata però la tècnica, que és la part més important es pot aprendre.
El llibre diu que l'orador no ha de procurar no estar nerviós perquè això és impossible, el que cal és aprendre a controlar aquests nervis i el millor remei és la bona preparació del discurs.
Cal ser natural i improvisar, sempre sent fidel al nostre discurs. Actualment moltes conferències  solen ser llegides i aquest fet ens demostren la poca traça de l'orador per parlar en públic. Un bon discurs NO pot ser llegit. Aquest fet el comparo amb les exposicions que realitzem a classe, quan llegim el que hem de dir és perquè no està preparada.
És important interactuar amb el públic i que ens fixem en la seva reacció (si el públic riu, badalla, s'adorm...).
També hem de controlar la veu (volum, velocitat, articulació...). I l'actitud de l'orador s'ha d'adequar a la situació. També és important fer silencis i pauses quan cal.
Hem d'evitar la MALA RETÒRICA, és a dir utilitzar moltes paraules complicades per explicar una cosa molt senzilla. Hem de ser clars, precisos i breus. També cal utilitzar comparacions, explicar anècdotes...
No ens hem d'oblidar del llenguatge corporal i es què els gestos i la posició corporal són eines bàsiques pel discurs. "Amb els gestos, l'orador precisa allò que vol dir amb les paraules".
Utilitzar d'una forma adequada els mitjans audiovisuals també és bàsica per dur a terme un bon discurs oral. Són útils i ens permeten destacar conceptes o visualitzar estadístiques per exemple, però hem de tenir en compte que els protagonistes som els oradors, els mitjans ens ajuden a desenvolupar el discurs.
Hem de preparar de preparar bé el guió! Aquest reunirà el conjunt d'idees que volem transmetre al públic i estaran col·locades en un ordre adient (aquell que seguirem en el discurs oral).

Un fragment del llibre que m'ha agradat molt és el següent: "Hi havien moltes coses que em causaven terror al principi. Però a força de comportar-me com si no tingués por, vaig arribar a poc a poc a no tenir-ne. A quasi totes les persones els passarà el mateix, si s'ho proposen.

Us recomano a tots i a totes a llegir aquest gran llibre que estic segura que us agradarà.

Prezi

EL Prezi és un programa per a fer presentacions on-line d’una manera fàcil, ràpida i dinàmica. És totalment gratuït i les presentacions es fan en un sol espai, sense diapositives que es van succeïnt. Aquestes són publiques i permeten treballar en grup en la mateixa presentació, ja que cadascú pot editar el mateix prezi desde casa seva. Aquest programa permet inserir vídeos, imatges i text, però és molt visual, de manera que no s’aconsella omplir-ho amb moltes paraules. Està pensat més aviat per a fer presentacions creatives. Té també diferents comptes de pagament que permeten una optimització dels avantatges i la privacitat d’aquest programa.

A continuación us deixo la meva presentación per a què veieu un exemple:

 

POWER POINT

“El Power point, és un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges.” (Extret de Viquipèdia).

Dóna suport a l’hora de parlar en públic i fa que les exposicions no siguin avorrides. Presenta molts avantatges en quant a recursos interactius: podem incorporar música, vídeos, imatges, etc...

Però cal una mica més que imaginació i creativitat per fer un bon Power Poin. No es tracta d’anar creant diapositives a l’atzar, han d’anar lligades i ser fluïdes. Per això, com a mestres, cal que escollim bé i tinguem clar l’objectiu del nostre Power Point, ja que ens ajudarà a interactuar amb els alumnes a la classe. Per això ha de tenir sentit i ser suficientment interessant als seus ulls, per tal que no perdin l’atenciò i s’impliquin en la classe. 

A la classe de Gtic hem pogut observar diferents formes de fer-ho servir:

Ø Hem treballat un poema, utilitzant el subrallador i encerclant paraules.

Ø Hem llegit un text amb errors que hem anat corregint entre tots. (Això ha sigut un exemple clar d’interacció amb la classe).

Ø Hem vist un power point amb diferents animacions que no coneixia.

WIKIS

Podem referir-nos a les wikis com una aplicació informàtica que trobem a la web. Nosaltres podem accedir-hi a través de qualsevol navegador. Un tret característic de les wikis és que permet als usuarus participar a l'hora d'aportar nous continguts online o editar-los.
Algunes de les caraterístiques dels wikis és que un usuari pot fer modificacions, és a dir, afegir noves idees o informacions, pot esborrar continguts...

• Les wikis solen estar en constant canvi ja que es va millorant i perfeccionant la pàgina de manera col·lectiva.
• El llenguatge que s'utilitza en les wikis sol ser molt clar i entenedor per poder arribar a tot el públic possible i afavorir la participació i contribució de tots i totes.
• Un wiki no té definida una pròpia estructura, ja que com he esmentat anteriorment, està en canvi constant.
• Un wiki mai està acabat ja que sempre un usuari nou pot fer canvis o afegir informació nova.
• Els wikis faciliten l'edició d'una forma on tothom hi pot col·laborar.
• Els wikis són molt dinàmics.

A continuació us adjunto un vídeo relacionat amb els wikis:

DELICIOUS

Delicious és un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interès, que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables en línia i no només localment. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilitza la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç.

El seu èxit possiblement rau en la senzillesa de la seva interfície, en emprar un llenguatge HTML molt senzill i un sistema d'URL llegible. A més, posseïx un flexible servei de sindicació web mitjançant RSS i un codi API bastant potent que permet fer ràpidament aplicacions que treballin amb Delicious.